Una nova generació analitza la memòria històrica a “Los bancos regalan sandwicheras y chorizos”

 

El Teatre Municipal de l'Escorxador acull avui, 29 de març, a les 21.00 hores l’obra ‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’ produïda per la companyia de teatre José y sus Hermanas. Es tracta d’un espectacle col·lectiu que mostra els sentiments d’una nova generació davant els rastres del franquisme. Prèviament, LaTemporada Lleida ha programat la lectura, a càrrec de l’actriu lleidatana Aitana Giralt, del missatge en commemoració al Dia Mundial del Teatre 2019, escrit enguany pel dramaturg cubà Carlos Celdrán.

‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’ és una obra carregada de joventut, de música, que lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents; qui som i com vivim després de quaranta anys de Dictadura a Espanya. Quin és el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme? Una nova generació davant el repte d’analitzar la memòria històrica d’aquest país. Estructures polítiques, arquitectòniques, històriques, lingüístiques, mentals, emocionals i, fins i tot, filosòfiques.

Tota la informació i venda d’entrades al web de la LaTemporada. 

 

 

 

''Es tracta d’un divertit preludi, gens banal, per parlar de com determinats relats i/o símbols poden encotillar les nostres maneres de fer i actuar; es tracta, també, d’una manera d’explicar com un vestit fet a mida per a un determinat moment esdevé una nosa ridícula anys més tard'', Iolanda G. Madariaga. 

''Els joves de la companyia José y sus hermanas han fet una cara a cara amb el franquisme i, després d’analitzar les conseqüències del règim, han arribat a la conclusió que calia pujar a l’escenari “el rastre” de la dictadura, de la transició i de la cicatriu silenciada que encara es manté oberta'', Núria Cañamares, periodista d'Arts escèniques. 

 

''La posada en escena és simple però efectiva. El espectácle aconsegueix en determinats moments integrar al públic mentres que altres juguen ambla poetica i realitzan tot un exercici de emocions i de tocar la fibra. El segon quadre és per a emmarcar, preciosista fins a dir basta i entre les paraules de Lorca i ''la sandgre vessada pels cossos'', la fibra, la pell, i, sobretot, els pèls de punta'', Eliza Díez, periodista del Blog Butaques i somnis.