"La máquina de la soledad"

Aquest és el primer projecte de l’associació de Shaday Larios de la companyia mexicana Microscopía Teatro i Jomi Oligor de la companyia espanyola Hnos. Oligor. Abans d’aquest encontre, cadascun ja sentia atracció pels objectes, la memòria, la micrologia els mecanismes i la fragilitat. L’anterior espectacle dels Hermanos Oligor, Las tribulaciones de Virginia, va ser a Lleida, al Teatre Municipal de l’Escorxador, el 2004, i va meravellar el públic de la ciutat. Els espectadors, asseguts en una petita grada dins una carpa, s’introduïen en l’oníric món dels Oligor amb el xiuxiueig del narrador. Aquesta carpa ara és el mateix escenari en què funciona La máquina de la soledad, una grada que pot encabir només 50 persones per fer aquest nou viatge a través d’històries d’amor epistolars.
Un homenatge a l’objecte carta i al correu postal. Aquesta màquina és l’amplitud d’un instant fet amb una tecnologia precària, diminuta, invisible, que s’activa cada cop que hi ha tinta entre les mans, davant d’un paper, una distància i una absència. Els seus embragatges són memòries que es van escrivint amb cada correspondència recuperada en rastres de Mèxic i Espanya, amb l’arqueologia dels objectes, imatges i anècdotes insòlites investigades amb escrivans, carters jubilats, arxius i treballadors de correus. La màquina és un document esfullat en un espai de micropaisatges i inventaris d’allò ínfim revelador que hi ha en els afectes que arrecera la matèria.

“(…) La sensibilidad y una manera única de narrar atraparon al público desde el primer momento hasta el final, consiguiendo lo que pocos hacen, que todos los presentes respiran lo mismo al mismo tiempo. Evidentemente, después las sensaciones de cada uno les llevaría a diferentes lugares. Pero lo cierto es, que pocas veces he salido tan tocada de ver una obra, y me hubiera quedado horas escuchando sus historias. (…)”
Elisa Díez, crítica d’arts escèniques al web recomana.cat

"Però espectacles com aquest permeten veure que, per molt que puguin morir les cartes, la sensibilitat humana continua a flor de pell; cal saber acariciar-la i deixar-se acaronar. Amb el respecte i la curiositat d'un infant. Molt recomanable de viure-la; redimeix."
Jordi Bordes, crític de teatre al web recomana.cat

Espectacle coproduït pel festival Terrassa Noves Tendències i, a l’Estat, s’ha pogut veure al festival Temporada Alta, a l’ALT de Vigo, al cicle Noves Escenes, Noves Mirades de La Pedrera de Barcelona i, el cap de setmana passat, al Teatre Principal d’Olot.